Muntanya russa | Ens veiem!

Hola a tothom! Bé, ja feia temps que no ens veiem… encara que aquesta entrada és la que faig tots els anys dient el que m’ha semblat el curs.

Aquest curs ha sigut una mica muntanya russa per dir-ho d’alguna manera. No tant per les notes que hagi tret, perquè de fet, em sento bé amb les meves notes en general i sempre milloro les meves mitjanes… és més per l’estres que hi ha hagut a la meva vida durant aquest any i totes les bones noticies i coses meravelloses en general que també han passat…

Vaig a donar-li a aquesta entrada un toc més personal, no tant parlant de la meva vida a l’escola, sinó parlant també de la meva vida fora d’aquesta perquè pugueu entendre la situació de les meves notes en general.

Aquest curs va començar com a un altre, però a mida que anaven avançant les setmanes la meva vida anava canviant dràsticament… he començat a conèixer a un munt de persones des de que vaig començar el curs, un munt de persones que em fan veritablement feliç i que feia que les meves ganes per estudiar augmentessin. Sóc una persona que quanta més felicitat i coses bones apareixen a la seva vida més estudia i que en general, ho fa tot amb més ganes. Fins aquí tot bé, també he complert un dels meus somnis que l’any passat vaig dir en una entrada i altres coses que ara mateix fan de mi una persona molt feliç.

Però no tot ha sigut de color de rosa i ha hagut vegades que per A o per B m’he estressat. Ja sigui per decisions que han fet que el meu camí canvii totalment o un conjunt de petites coses que han fet que el meu d’estat d’ànim caigués. Això fa que les meves ganes per posar-me al meu escriptori a estudiar passes a ser una total i extrema obligació. Això feia que jo com a alumna anés per la vida com un zombie amb el cap ple de pensaments negatius (encara que no ho mostrés públicament).

Les meves notes s’han mantingut bones, he tingut pujades com sempre. Ha sigut un curs ple de treballs que m’han encantat (m’encanten els treballs creatius) i en general, acadèmicament parlant he estat bé amb el temari en general.

I res nois, ens veiem pròximament, espero que tingueu unes molt bones vacances d’estiu.

PETONS ❤

178170292

Anuncis

Entre parets. | Reflexió

La societat és cada vegada més individualista. Ens tanquem en una presó en forma de casa, ja que comptem tot el que creiem necessari: menjar, beguda, la televisió, internet. Per contra les noves joventuts estan interconnectades via internet, però … què va ser dels passejos caminant o en bici, què va ser de les xerrades veïnals asseguts al sol. Ara hi ha el que anomenem urbanitzacions amb alts murs restrictius i vigilància constant davant la resta de la societat, són els anomenats guetos urbans on mai importa el que passi fora dels seus límits. De tant en tant es surt per treballar o anar al centre comercial. Els carrers s’han convertit en vies o camins de trànsit i no de trobada. Proposo la invasió dels carrers per la gent, gent que parla amb una altra gent. Les festes ja no gaudeixen ni s’esperen com abans. Abans era una cosa esperada durant mesos, però ara l’oci és tan divers i tantes les festes ocasionals, que els dies de festa que abans sí que anhelaven ara són una altra de les tantes ofertes d’oci de les que disposar. La vida és tan “viva” que no val la pena passar-tancat o almenys això crec jo. Els joves d’ara tenen tants “amics” que costa reconèixer els que són de veritat, amics per el bo i sobretot per mal, ja que en els mals moments és on realment es mesura el grau d’amistat. En el treball cada vegada som més éssers productius que persones amb sentiments i fallades, ja que els errors (cosa normal) no consenten i es converteixen en armes de retret. El treball és efímer i inconstant, avui ets aquí i demà no se sap. És més fàcil acomiadar de donar oportunitats. Per tot això, la realitat és com aigua entre les mans, no es pot agafar amb força i al final se t’escapa. Tot tinc esperança i crec que pot haver-hi una evolució cap a la involució, és a dir, el bo d’abans amb el millor de la nostra contemporaneïtat, l’esperança ets tu mateix.

r-TECH-ADDICTION-large570

Què és normal? | Comentari

Hola a tothom! Avui us vinc a comentar un altre vídeo! Aquest vídeo tracta sobre la imperfecció.

Sincerament penso que no hi ha la perfecció o la imperfecció, ni la raretat i la normalitat, perquè tots som igualment humans però diferents uns dels altres, ja sigui en aspecte físic com psicològic.

Llavors penso que la paraula «normal» no te sentit perquè no hi ha res normal, qui pot dir que alguna cosa és normal? Ningú, i ningú pot jutjar a ningú per ser normal o no perquè ningú ho és.

Aquest vídeo ens ensenya a veure això i que no ens tenim que sorprendre quan una persona és més diferent a la resta. Que un grup molt gran de persones tinguin les mateixes idees, tinguin un cos mitjanament igual i que comparteixin uns mateixos estils de vida no significa que les persones que siguin d’una altre manera siguin estranyes, simplement són diferents, però són tan diferents com tu i jo, estimat lector.

d70c720e4135085e481f78566b93f53a

Us deixo amb el vídeo:

Un petó i ens veiem la setmana que ve, adéu! ❤

Hola, sóc heterosexual.

Hola, sóc heterosexual. Sí, a lo millor no faria falta dir-ho, perquè els heterosexuals mai s’han tingut que justificar, però si som iguals, per què els homosexuals sí? La veritat es que penso que realment no faria falta que ho fessin a ple segle XXI però sembla que per a ells sí, que es una necessitat «sortir de l’armari» i que sinó ho fan estan mentint, però no, això es un error i una autolimitació cap a la igualtat, traços d’homofòbia que encara prevalen a la ment dels homosexuals com una por a ser rebutjat, cosa que no passarà avui dia.

I-support-marriage-equality

Per això al principi de l’entrada he dit que sóc heterosexual, perquè si ells no s’igualitzen doncs seré jo qui igualitzarà amb les meves paraules o els meus actes.

Em fa ràbia el fet de que encara alguns vegin la necessitat de justificar-se o de ser justificats, perquè sí, també hi ha gent curiosa que segueix preguntant la sexualitat de les persones i la majoria de vegades només perquè té curiositat.

Lo pitjor són les persones que diuen «perdona si t’ofenc però, ets homosexual?». Per què em tindria que ofendre? A cas ser homosexual és dolent? És pas cap tipus d’insult? NO.

Per això penso que la gent que es justifica dient «És que la societat ens limita» deuria parar-se a pensar i veure que realment la societat som nosaltres i que aquesta por tan innecessària és causada pel nostre subconscient.

Aquesta entrada es resumeix en que no tens que donar explicacions a ningú sobre lo que ets ni et s’han de donar ninguna perquè tots som iguals però alhora diferents, així que no pretenguis buscar la normalitat a un món de diferència i subjectivitat.

handsbanner

L’home sense WhatsApp | Comentari

Hola a tothom!! Bé, avui vinc a comentar un altre vídeo, aquesta setmana toca “L’home sense WhatsApp” d’un canal de YouTube anomenat “Videópatas”. La veritat es que jo ja coneixia aquest canal, de fet, estic suscrita, veig els seus vídeos i els segueixo a les xarxes socials, així que m’ha sobtat molt que aquesta setmana toqués un dels seus vídeos. Aquests dos homes que porten el canal fan uns vídeos bonísims.

I bé, passant a comentar el vídeo, penso que estem molt anclats a les xarxes socials, però a la que més trobariem a faltar seria WhatsApp, ja que tothom parla per allà i en realitat no ens adonem que aquesta aplicació l’estem considerant com a imprescindible. Sent sincera, a mí em doldria molt si d’un dia cap a un altre em trguessin WhatsApp, ja que, al tenir molts amics arreu d’Espanya, parlo constantment amb ells i seria dur per a mi no poder parlar amb la gent que estimo. També he de ser sincera a l’hora de dir que estic enganxada al móvil, a les xarxes socials, a parlar per aquestes, etc. I es dur de dir-ho, però es la veritat, i estic segura de que la gran majoria de la població actual està a la mateixa situació que jo ara mateix.

o-PHONE-ADDICT-facebook raw_11408_8b193b07a55f966527e296a0fa5363fb_Social-Media-Addiction-Shots2

Buano, us deixo i el canal d’aquest grup d’actors i productors de contingut audiovisual tan guay i ens veiem la setmana que ve. Adeu! ❤

Canal:

https://www.youtube.com/channel/UCvNjHd-QPHwdNZTMCrXI0Ww

Vídeo:

Ama qui t’ama | Comentari

Hola a tothom! Avui us vinc a parlar sobre un vídeo, u vídeo sobre la relació entre un pare i una filla.

Principalment es veu que el pare no té les mateixes facultats que altres homes, que es simplement diferent als altres, però que això no treu que estimi amb bogeria a la seva filla. Les nenes del voltant de la filla veuen aquestes carències del pare i decideixen que el millor que poden fer és saturar a la nena amb això, recordant-li que el seu pare és «tonto» quan solament és mut. La nena es sent agobiada en aquesta situació de bullying i creu que el millor que pot fer es suicidar-se. És una història molt emotiva entre un pare i una filla que ens dona una moralina principal sobre que simplement tens que amar a aquells que t’amen a tu.

Opino que el vídeo es potser, massa dramàtic, però amb un bon fons darrere. Crec que amb altre tipus d’exemple podrien haver expressat la mateixa idea, perquè crec que es massa extremista. La idea es bona, perquè moltes vegades s’ens oblida valorar l’amor de les persones, cosa que no deuríem de fer, perquè el fet que una persona t’estimi significa que pensa en tu, que dedica temps de la seva vida en tu, temps que mai recuperarà simplement pel teu benestar.

Aquesta es la meva opinió, aquí us deixo amb el vídeo:

Un petó ens veiem la setmana que ve, adéu ❤

Qué vols ser? | Comentari

Hola a tothom! Avui vinc a comentar un altre vídeo, aquesta vegada d’un YouTuber anomenat TheFinalBoss13. A aquest vídeo es parla de lluitar pel que vols, de aconseguir les teves metes sense que ningú et pugui dir el contrari, ni tan sols tu mateix. Així que primer faré com sempre un resum i després expondré la meva opinió.

Al vídeo es parla sobre que no et pots tirar enrere pel que els demés et diguin o per les vegades que hi fallis, perquè si tens un somni hi ha que perseguir-lo, sinó no s’arribarà de ser el tot feliç.

Caiem a la trampa de dir: NO ho se fer.

Però realment sí que pots, tots podem fer-ho tot perquè si realment vols aconseguir alguna cosa, finalment l’aconseguiràs. Algú va dir una vegada que lo difícil s’aconsegueix i lo lo impossible s’intenta. La veritat es que per aconseguir donar al clau, primer tens que donar mil vegades a la ferradura, cosa que requereix molta paciència, però just en aquell moment es veu si realment el que vols ho vols de veritat.

2535

La meva opinió sobre el vídeo es que el sublime venint de mans d’un adolescent. M’agrada com s’ha expressat i penso que té molta raó a la l’hora de expondre les seves idees. En definitiva aquest vídeo no és un vídeo únicament per aquelles persones que no tenen clar on volen anar, sinó per totes, per concienciar a la gent de la veritable voluntat i el vertader desig.

VÍDEO EN QUESTIÓ:

Un petó, ens veiem la setmana que ve, adéu! ❤